Una revisió sistemàtica publicada el 2024 sintetitza les evidències disponibles sobre l'impacte dels micro i nanoplàstics en la salut humana. El panorama que emergeix és ampli: sis grans sistemes orgànics mostren alteracions associades a l'exposició.
Les revisions sistemàtiques ocupen el cim de la jerarquia d'evidència científica: en lloc de fer un experiment nou, sintetitzen i avaluen críticament tot el que s'ha publicat sobre un tema. Aquesta revisió de 2024 compilava l'evidència disponible de desenes d'estudis en humans i models animals sobre els efectes dels micro i nanoplàstics (MNP) sobre la salut.
El resultat és una fotografia de l'estat actual del coneixement científic: quins sistemes estan més documentats, quins mecanismes es proposen i quines llacunes cal omplir.
La conclusió central: l'exposició a MNP s'associa a efectes adversos documentats en sis grans sistemes orgànics, principalment a través d'estrès oxidatiu, inflamació crònica, disfunció immunitària i dany cel·lular directe.
Impacts of micro and nanoplastics on human health
Autors: Ragab AR, et al.
Revista: Bulletin of the National Research Centre (Springer Nature)
Any: 2024
Alteració del metabolisme de lípids i glucosa. Possibles efectes sobre el microbioma intestinal que secundàriament influeix en el metabolisme. Associació amb resistència a la insulina en alguns models animals.
Inflamació pulmonar per inhalació de microfibres i partícules en suspensió. Efectes similars a altres partícules fines (PM2.5). Microplàstics detectats en mostres de teixit pulmonar i en el líquid broncoalveolar en humans.
Acceleració de l'aterosclerosi per activació inflamatòria, com documenta l'estudi del NEJM 2024. Disfunció endotelial associada a estrès oxidatiu induït per les partícules. És un dels sistemes amb major evidència clínica disponible en humans.
Possibles efectes disruptors endocrins, tant per les pròpies partícules plàstiques com pels additius químics que alliberen (plastificants, retardants de flama). Acumulació al teixit cerebral documentada per Campen et al. (2024) amb possible impacte cognitiu.
El fetge i el ronyó, com a òrgans de filtratge i depuració, acumulen microplàstics detectables. Estudis en animals mostren inflamació hepàtica i estrès oxidatiu renal. En humans, l'evidència és encara preliminar però consistent amb els mecanismes proposats.
Reaccions cutànies per contacte directe amb microfibres tèxtils. Activació crònica del sistema immunitari per presència de cossos estranys (partícules plàstiques), potencialment contribuint a processos autoimmunes i inflamació sistèmica de baix grau.
La revisió identifica quatre mecanismes principals pel quals els micro i nanoplàstics podrien causar dany biològic:
Sobre el nivell d'evidència: la revisió és honesta sobre les limitacions del camp. La majoria de l'evidència en humans prové d'estudis observacionals (associació, no causalitat) o de treballs in vitro i en models animals. Els estudis longitudinals en humans amb seguiment clínic, com el de l'NEJM 2024, comencen a omplir aquesta llacuna, però es necessiten molts més per establir relacions causals clares i, sobretot, per determinar les dosis d'exposició rellevants clínicament.
La guia completa sobre microplàstics i salut: sang, placenta, cervell i més.
Llegir →L'estudi del NEJM que associa microplàstics arterials amb infart i ictus.
Llegir →Els estudis més citats sobre microplàstics, amb context metodològic.
Llegir →