Un camp científic en ràpida expansió. Des del 2004, milers d'estudis han documentat la presència i els efectes dels microplàstics. Aquí trobaràs els papers més citats i rellevants, amb context per interpretar-los.
El camp dels microplàstics és relativament jove i presenta reptes metodològics importants. Abans d'interpretar qualsevol estudi, cal tenir en compte:
Jerarquia d'evidència: els assajos clínics aleatoritzats i els metanàlisis proporcionen l'evidència més forta. En microplàstics, la majoria de l'evidència en humans prové d'estudis observacionals i estudis in vitro, que tenen limitacions importants. La ciència evoluciona ràpid i les revisions sistemàtiques dels pròxims anys seran clau.
Autors: Leslie HA, van Velzen MJM, Brandsma SH, et al. (Vrije Universiteit Amsterdam)
Primer estudi a detectar microplàstics en sang humana de donants vius sans. 22 participants, 77% amb microplàstics detectables. PET i poliestirè com a polímers principals. Mida de mostra petita però metodologia pionera i replicada posteriorment.
Autors: Marfella R, Prattichizzo F, Sardu C, et al. (Università della Campania)
Estudi de cohort amb 257 pacients sotmesos a endarterectomia. Els pacients amb microplàstics (PE o PVC) a la placa arterial tenien un risc 4,53 vegades superior d'infart, ictus o mort als 34 mesos. Primera evidència d'associació amb outcomes clínics en humans. Estudi molt citat i de gran impacte mediàtic.
Autors: Campen MJ, Babu P, et al. (University of New Mexico)
Anàlisi de mostres de cervell post mortem de 2016 a 2024. Concentracions de nanoplàstics de polietilè al cervell entre 7 i 30 vegades superiors a les del fetge i ronyó. Concentracions un 50% superiors el 2024 respecte al 2016. Nivells especialment elevats en cervells de persones amb demència.
Autors: Ragusa A, Svelato A, Santacroce C, et al. (Università Politecnica delle Marche)
Microplàstics detectats en les quatre parts de la placenta (cara materna, fetal i dues membranes) de 6 de 6 dones analitzades. Polímer principal: polipropilè. Confirma el pas de microplàstics a través de la barrera placentària i la possible exposició fetal.
Autors: Allen D, Allen S, Moss K, et al. (EcoLab Toulouse / University of Strathclyde)
Primer estudi a documentar la deposició atmosfèrica de microplàstics en un ecosistema de muntanya remot. 365 partícules/m²/dia als Pirineus. Demostra que els microplàstics es transporten per masses d'aire a centenars de quilòmetres de les zones d'emissió.
Autors: Thompson RC, Swan SH, Moore CJ, vom Saal FS (University of Plymouth)
L'article que va encunyar el terme "microplàstic" i va documentar per primera vegada la seva presència massiva als sediments costaners del Regne Unit. Un dels articles científics ambientals més citats de la dècada.
Autors: Eriksen M, Cowger W, Erdle LM, et al. (5 Gyres Institute)
Metanàlisi de 11.777 mostres d'aigüa superficial de tot el món. Estima 170 bilions de partícules (82.000 tones) flotant a la superfície oceànica. Documenta un augment exponencial des del 2005 i alerta que les tendències actuals podrien triplicar la concentració el 2040.
Resum dels efectes documentats: sang, placenta, cervell i sistema cardiovascular.
Llegir →Com la ciència ha influït en la normativa europea sobre microplàstics.
Llegir →Els estudis de l'ICM-CSIC i altres institucions catalanes sobre microplàstics.
Llegir →