La Unió Europea és el bloc regulador més actiu del món en matèria de plàstics. Des del 2019, un conjunt de directives i reglaments progressius estan canviant radicalment les regles del joc.
La Comissió Europea publica la primera estratègia global sobre plàstics. Marca l'objectiu que tots els envasos plàstics siguin reciclables o reutilitzables el 2030 i prohibeix les microesferes en cosmètics progressivament.
La Directiva SUP prohibeix 10 categories de productes de plàstic d'un sol ús: bastonets de cotó, coberts, plats, canyes, agitadors de begudes, varetes de globus, recipients i tasses de poliestirè expandit, productes de plàstic oxodegradable. Aplicació gradual fins al 2021.
Els estats membres apliquen les prohibicions. A Espanya, la Llei 7/2022 de residus transposa la directiva i afegeix mesures addicionals: prohibició de bosses de plàstic lleugeres, objectius de dipòsit de begudes i mesures per a tèxtil.
L'Agència Europea de Químics (ECHA) publica la restricció de microplàstics afegits intencionadament en productes (Reglament REACH, Annex XVII, Entrada 78). Afecta cosmètics de rentat (efecte immediat), cosmètics leave-on, detergents, lubricants, granulat de cautxú sintètic (camps de futbol) i fertilitzants (aplicació progressiva fins 2035).
Nou reglament europeu que substitueix la directiva d'envasos de 1994. Estableix contingut mínim reciclat, prohibicions d'envasos innecessaris i objectius de reducció d'envasos de plàstic per al 2030 i 2040. En transposició als estats membres.
Les Nacions Unides negocien un tractat internacional legalment vinculant sobre la contaminació per plàstics. La UE defensa un tractat ambiciós amb objectius de reducció de producció. Les negociacions estan en curs; s'esperava un acord el 2024 però s'han allargat.
Més enllà dels microplàstics com a partícules, la UE regula els additius químics dels plàstics que actuen com a disruptors endocrins.
| Substància | Usos principals | Efectes documentats | Estat regulatori UE |
|---|---|---|---|
| Bisfenol A (BPA) | Policarbonat, resines epoxi (llaunes), tèrmics | Disruptor endocrí, efectes reproductius, obesitat | Prohibit en biberons (2011), resta en revisió REACH |
| Ftalats (DEHP, DBP, BBP) | PVC flexible, joguines, cosmètics, envasos | Disrupció hormonal, efectes reproductius masculins | Restricció REACH joguines i articles d'higiene infantil |
| Retardants de flama bromats (BFR) | Electrònica, mobiliari, tèxtil | Neurotoxicitat, interferència tiroidea | Restriccions parcials; alguns grups pendents |
| PFAS (plàstics fluorats) | Envasos alimentaris, tèxtil, utensilis cuina | Cancerigen, persistència ambiental extrema | Restricció universal en revisió ECHA (2023–2026) |
| Estirè | Poliestirè, escumes | Possible cancerigen (IARC grup 2A) | SUP prohibeix EPS en productes d'un sol ús (2021) |
El bloc regulador més actiu. Directiva SUP, restricció ECHA de microplàstics, objectius de contingut reciclat, restriccions REACH sobre additius químics. Política de "principi de precaució" com a base regulatòria.
Regulació fragmentada i principalment estatal. California lidera amb la prohibició de microesferes (2015) i la llei SUP. A nivell federal, la FDA regula el BPA en envasos alimentaris però amb menys restriccions que la UE. No existeix un marc equivalent a REACH.
El major productor de plàstic del món ha implementat restriccions als plàstics d'un sol ús en zones urbanes (2020) i objectius de reciclatge. La implementació és desigual. Exportador important de plàstics a mercats sense regulació forta.
El "Brussels Effect" és real en matèria de plàstics: la regulació europea és tan estricta que les empreses multinacionals sovint l'apliquen globalment per simplificar la seva cadena de producció, de facto exportant la normativa europea als mercats globals.
Accions individuals i col·lectives per anar més lluny del que obliga la normativa.
Llegir →Els estudis que han impulsat les decisions regulatòries europees.
Llegir →Quines fonts estan ja regulades i quines queden pendents de normativa.
Llegir →